Cali, la Sucursal del Cielo

Finalment vaig arribar a Cali, on m’estaria un mes realitzant un voluntariat amb les hermanes del Tura. Amb elles, vaig estar a dos centres seus tots dos amb avis, un al distrito de Aguablanca, al barri de las orquideas, un barri molt perillós, on no podia sortir sola. Aquí vaig estar a un hogar de gent molt pobre, desplaçats víctimes de la violència, gent amb unes vides bastant dures, una experiència ben colpidora.

D’altra banda també vaig estar a un altre dels centres que tenen les hermanes, aquest completament diferent, comformat per gent d’estrat 5 o 6 una diferència tan brutal que flipes, un fet que marca i evidencia aquesta gran diferència de classes tan estigmatitzant que hi ha a Colombia.

Aquí amb les treballadores del centre d'estrat alt. Ja veieu la piscineta al darrera!! la veritat és que el centre i l'atenció eren realment bones!! Tant de bó totes les resis d'avis d'aquí tinguessin piscina!! 

A part dels dos centres, també vaig visitar el projecte de la hermana Santa i el capellà Sebastià (aquest últim va morir fa un any). Aquesta hermana és super trempada i canyera, és basca i ella porta aquest projecte amb nens al barri de siloeh un barri també molt pobre. El projecte és una passada, tenen escoles al mig de la muntanya, on els nens petits corren lliures, sense llibres, explorant la natura... en fin com hauria de ser, encantada del projecte!! hauré de tornar per fer el voluntariat aquí!! m'encantaria!!

Aquí no es veu, però a la pissarra hi ha escrita la cançó d'en Joan Petit com balla. Em va fer molta gràcia!! no sé, debien tenir algun mestre de música català perquè sinó no entenc la internacionalitat d'aquesta canço!! 

I aquest és un homenatge al capellà que va fundar tot aquest projecte, era català i es deia Sebastià. Jo no l'he conegut, però tothom parla meravelles d'ell, així que aquí va un merescut recordatori. Aquí la Santa feia bastant riure perquè deia que aquesta escultura no s'assemblava gens a ell.. jaja era molt diver aquesta monja de veritat!!

Cali es diu oficialment Santiago de Cali, i és la capital del Valle del Cuca. Altrament anomenada la Sucursal del cielo, no sé si us debeu imaginar perquè... fiesta, ritmo, salsa y molt bon rotllo. Tot i que Cali és una de les ciutats més perilloses de tot Colombia, la gent que em vaig trobar aquí van ser meravellosos, em vaig retrobar amb terapeutes que havia conegut a Medellín, que em van convidar a xerrades a la Uni, (és a dir que la xerrada la vaig donar jo...), a visitar els seus projectes, en fin una meravella de penya, i per suposat em van treure de rumba. Haurieu de veure com es mouen aquesta gent, m’encanta sortir de festa per aquí, és ben diferent que a casa, la gent balla amb parelles, interactuen i en fin que vaig aprendre algun que altre pas de salsa, i em va encantar!! Hauré de continuar practicant quan arribi a casa!! A més tinc lloc preferit de salsa que el nom és ben diver es diu... la topa tolondra que vol dir més o menys fer les coses a la babalà nuse ben bé perquè aquest nom però és tan diver i autèntic com aquest local!! així que si mai aneu a Cali no dubteu a anar-hi!!

Birra calenta... no et preocupis que et poso gel!!!! pero que haaaceee señooor se encuentra mal o algo!!! jajajajaja ells ho troben tan normal!! jo em vaig negar rotundament a fotre la birra en gel!!! mondie!!!

Gent tant i tant maca!! tots aquests eren terapeutes, fisioterapetues i fonoaudologos (logopedes), ells estudien la carrera junts i entaulen grans amistats a part d'aprendre a treballar de manera interdisciplinar ja des de la uni!! ens queda tant per aprendre!! em van tractar tan bé!! són genials!!

El poc turisme que vaig fer per Cali....

Monumento a los gatos

Cali ces't finie!! gran ciutat, la porto molt al cor, de veritat la ciutat en sí no té massa res especial en quant a arquitectura i aquestes coses, però m'enduc el record i les vivències viscudes amb la seva gent, els Caleños, gent extra maca!!!

Vinga, vinga que m'he envalantonat!!!

Besus penya!!!!