San Gil: Treking barichara-Guane-Villanueva-Jordan-Los Santos

Després de Villa de Leyva, vaig marxar amb una companya Belga cap al nord, a un poble que es diu San Gil. El poble en sí no té massa res, però està al costat de l'espectacular Canyon del Chicamocha i a més hi fan esports d'aventura com parapent, puenting i vàries coses per l'estil, així que l'afluència de turistes és elevada. Jo evidentment no anava a fer esports extrems, primer perquè no em fan massa gràcia i segon perquè pel preu que tenen puc sobreviure dues setmanes. Així que els hi deixarem als europeus del nord que sí tenen pasta gansa i jo me'n aniré a fer un treking per la muntanya, gratis, per veure el canyon del Chicamocha!!

En teoria el trajecte de Leyva a San Gil no havia de tenir cap tipus de complicació... però vam viure un dia 100% made in Colombia. Resulta que hi havia una cursa ciclista, i per això tota la ciutat estava aturada, tots els carrers tallats i no sortien autobusos. I ells tan panxos... però aquí cal dir que una sempre aprén a buscar altres sortides, i després de correr una mica darrera la penya vam trobar una buseta que anava cap a San Gil. Vam tardar com dues hores per sortir de la ciutat perquè vam haver de passar per unes draceres de muntanya que ni tan sols el conductor coneixia, però finalment ho vam aconsseguir. La noia Belga amb la qual viatjava era una mica impertinent a vegades ratllava la mala educació... es posava nerviosa amb tot, en fin una noia poc tolerant. 

[apunt]: si ets incapaç d'entendre el funcionament i el ritme de les persones del país on estàs viatjant, millor que et quedis a casa. A colòmbia la gent no és puntual, fan les coses una mica a la babalà a vegades, però és la seva manera de fer les coses i cal respectar-les. Si vols la puntualitat de Bèlgica doncs t'hi quedes. Era bona tia, però una mica rígida en aquest sentit. Vaig haver de fer més d'una respiració... a més me'n vaig anar amb ella de treking durant 2 dies per la muntanya ooooommmmm...... jajajajja

Vam fer un Treking de dos dies. 

Dia 1 Barichara-Guane-Villanueva. 

Capilla de Santa Barbara. Barichara. 

Barichara és un poblet colonial bastant ben conservat i bonic. 

Inici del trèkking pel Camino Real, el camins que s'havien utilitzat tota la vida. Val a dir que durant tot el trèkking ens vam creuar únicament amb 2 turistes. Un luxe perquè realment té uns paissatges preciosos. 

Arribada a Guane. Un altre poblet colonial, molt semblant a Barichara, però més autèntic, ja que no hi arriba tanta gent. 

Final de la primera etapa: Arribada a Villanueva. La gent ens mirava molt, erem les úniques turistes del poble.

Aquest era un dels dos hostals que hi havia al poble. Bé era hostal, café, internet, minutos, feia recàrregues, Bancolombia, feia fotocòpies, escàner i al cartell no es veu, però també venia càmeres de seguretat!! que us sembla, això sí que és un centre comercial com deu mana!!!

Dia 2: Villanueva-Jordan-Los Santos

Es comença a vislumbrar el Canyon del Chicamocha

No plou massa. La terra en general està bastant seca. El fenòmen del niño sumat al canvi climàtic s'està notant fort. 

Canyon del Chicamocha en soledat, un luxe!!

Arribada a Jordan. Ens quedava només l'última etapa fins a Los Santos. Haig de reconèixer que aquesta última etapa ha estat una de les més dures que he fet a la meva vida, o almenys així m'ho ha semblat. Vam haver de començar a caminar a les 11:30 del migdia, perquè sinó no podiem agafar l'últim autobus per tornar a San Gil. Feia una calor.... no sé a mi em semblaven uns 40 graus. Tot pujada... no sé si us ho podeu imaginar, us ho juro pensava que no arribava, però finalment ho vaig aconsseguir. 

[BarrisConsejo]: Sigueu bons minyons i no us poseu a caminar a aquestes hores de ple sol....

Recompensa després del gran esforç. Aquí estava exhausta. Aquest polo va ser pura glòria.

I aquí teniu com van quedar els meus pobres peuets. Però no patiu que estic super.

Pròxima estació: Medellín, el Congrés de Teràpia Ocupacional, reunió amb els compis colombianos. No us el perdeu!!!

A reveure penya diver!!!

Villa de Leyva

 La mítica Plaça d'estil Colonial de Villa de Leyva. Bonica oi?

Villa de Leyva és un petit poblet que es troba a unes tres hores al nord de Bogotà.  És un poble que es caracteritza sobretot per conservar la seva arquitectura d'estil colonial, i pels seus paissatges rurals. Realment és un poble preciós, amb una gran plaça principal envoltada de carrerons tots empedrats. Cal dir que és tot molt bonic però que costa la tira caminar per aquests pedruscos. 

[apunt]: Com a Terapeuta Ocupacional, cal dir que en general les ciutats i pobles Colombians estan molt poc adaptats per les persones amb diversitat funcional. És gairebé impossible que una persona amb cadira de rodes es pugui moure amb autonomia per aquests carrers, ja que hi ha algunes voreres que fan gairebé un metre, forats inesperats i infinitat d'entrebancs difícils de salvar per persones grans o amb problemes de mobilitat. 

D'altra banda, Leyva es considera que és un dels pobles més bonics de Colombia, essent un dels destins més turístics pels propis colombians, sobretot de la gent de Bogotá ja que els queda relativament aprop.

Raconets bonics del poble. 

Cartells entranyables dels quals no pots evitar endur-te'n un record. 

A part del poble en sí, Villa de Leyva està envoltada de paratges naturals impressionants. Jo únicament hi vaig estar dos dies, així que no vaig tenir temps de veure massa res. Vaig estar amb la Sheyla, l'amiga de Canadà, vam llogar unes bicicletes i ens en vam anar a fer l'aventurer... les bicis no tenien frens i eren noves!!! però el noi que ens les va llogar ni tan sols les havia provat!!!!! Sort que li vam demanar ajuda a un home, que realment ens va salvar la vida, perquè hi havia unes baixades impossibles, i haviem de baixar de la bici perquè sinó no podiem frenar jajajaj en fin coses que passen aquí per aquestes  meves terres llunyanes i a les quals t'acabes adaptant amb una bona rialla. 

Aquest Cartell em va fer molta gràcia. Hi ha alguns llocs amb noms o cognoms Catalans. Crec que pertànyen a famílies que van venir a fer les amèriques i a les quals no els va anar del tot malament. Una de les cadenes de supermercats més grans i més cares de tot colombia es diu Carulla. 

Posse: Jo i la Sheyla tope xules amb un intent de Fòssil de cartó pluma. No vam entrar perquè s'havia de pagar, però aquí a villa de Leyva és la regió amb una de les àrees geogràfiques de major interés nacional per la seva història geològica, paleontològica i cultural.  El museu en sí, té una gran exhibició de fòssils, trobats en la seva majoria aquí a Villa de Leyva fa aproximadament més de 130 milions d'anys, quan encara no havia sorgit la cordillera dels Andes i el territori es trobava sota el mar. 

En fin que si algú molt interessat en la geologia passa per Colombia seria aconssellable que es deixés caure per Villa de Leyva. 

Aquí jo i la Sheyla celebrant que haviem renascut. Un senyor ens acabava d'arreglar els frens... quin subidón jajjajajajajaja 

Finalment vam acabar en aquest bassal net i solitari. Una bona recompensa després d'un dia de bicicleta. 

Bé família, aquí va un nou post, mica en mica anem avançant, me'n queden uns 3 o 4 per arribar on sóc ara jajaja però va que cada vegada escriuré menys i ensenyaré més fotos!!!!! 

Vinga companys Salut i fins ben aviat!!!

Villavicencio (Villavo)

Després de dues setmanes de pur ritme urbà, necessitava marxar de la big big city, per respirar una mica d'aire fresc... bé fresc fresc no gaire, però el que sí necessitava era una mica de natura encara que només fos per uns pocs dies, ja que havia de tornar a Bogotà per visitar un altre projecte. 

Villavicencio és l'anomenada "puerta de los llanos", ja que és la última ciutat que hi ha abans d'iniciar les planures de Colòmbia. Històricament és un lloc poc segur, ja que s'hi amagava la guerrilla, però actualment hi ha certs punts que es poden començar a visitar. 

[apunt: Colòmbia es troba en ple procés de pau. És bastant difícil d'explicar, ja que molt sovint ni els mateixos Colombians et saben dir què està passant realment. No s'acaben de posar d'acord i és que no és fàcil... Hi ha els grups guerrillers, els paramilitars i el govern i a partir d'aquest triangle es gesta tot plegat. Si hi ha algú molt interessat el convido a que llegeixi una mica sobre el tema, ja que considero que és bastant complicat però alhora molt interessant.]

Vaig arribar a Villavo i vaig anar a parar a un hostel de motxileros mot acollidor. No hi havia ningú però la noia que portava l'hostal era de la meva edat i el dia que vaig arribar ja em va convidar a anar amb ella i els seus amics a unes piscines naturals. Els amics eren super divers, vam riure un piló i vam acabar la tarda jugant al TEJO, que és un joc típic Colombià que va resultar que se'm donava genial!!!!! Consisteix a tirar un pes de ferro sobre un taulell de fang en el qual s'hi claven tres metxes de pòlvora. Si toques les metxes amb el pes de ferro exploten, llavors guanyes. Doncs bé jo en vaig explotar 6!!! jaajajaj una mica més i em fitxa la selecció!!! 

Així que el meu primer dia a villavo va ser ben productiu, però el que jo volia era natura així que me'n vaig anar cap a la muntanya, el riu i tot plegat. Ben entretingut i bonic, ara amb una calor tropical espectacular. 

[Apunt: Colombia està configurada per una geografia particular, amb uns canvis de paissatge i temperatura bastant acusats, malgrat la distància no sigui molt grossa. Tenen tots els climes de manera permanent, això fa que tinguin una gran varietat d'aliments durant tot l'any].

Caminata per la Vereda del Carmen: 

Puentes Colgantes. Els ponts no estan en molt bon estat... estan apadassats i alguns ni tans sols els hi podriem dir ponts, però en fin aquí una s'adapta a tot i inclús és ben diver.

 Frases poètiques que t'acompanyen durant el camí.

Aquesta frase és boníssima, em pixava de riure! crec que l'hi podriem dir a la RENFE que l'utilitzés així no tindira tants problemes amb els robatoris de coure. Us escric el que diu perquè no sé si es veu gaire bé: 
OJO NO ES COBRE. ES FIBRA OPTICA. NO TOCAR jajajajajajajaj brutal

Caminata per el Sagú: 

Això que menjo és el fruit del cacau. D'aquí se'n extreu la xocolata, encara que no en té ni el gust ni la textura, està ben bó. 

Aquest home que veieu aquí és un reclús d'una presó que hi ha en aquesta zona. És una presó de baixa seguretat, els presos surten pel poble i s'encarreguen del manteniment del paissatge local. Aquest senyor estava cuinant pels seus companys que es trovaben treballant pel bosc. Crec que els tipus de presó de baixa seguretat són la millor manera de rehabilitar persones que han comés un error a la seva vida. No podem rehabilitar les persones perquè tornin a la societat aïllant-les d'ella. És la meva opinió. 

Mami no pateixis que estic bé!! jajajajaja vaig tenir un petit entrebanc durant la caminata, però res que una Terapeuta Ocupacional no pugui solucionar jajaj!!! Gent, veig que em faig gran per fer segons quines coses, la cuchibarbi és més cuchi que barbi!!! que hi farem!!

Aquí una breu demostració com aquesta gent porten el ritme a la sang. Jo asseguda flipant... jajajajaaj a mi el reggeton no em va gens, ara us asseguro que m'ho vaig passar pipaaaaaa!!!!

Apa genteta bonica, us deixo!! pròxim post ben aviat!!! 

PETONSSS!!