Villavicencio (Villavo)

Després de dues setmanes de pur ritme urbà, necessitava marxar de la big big city, per respirar una mica d'aire fresc... bé fresc fresc no gaire, però el que sí necessitava era una mica de natura encara que només fos per uns pocs dies, ja que havia de tornar a Bogotà per visitar un altre projecte. 

Villavicencio és l'anomenada "puerta de los llanos", ja que és la última ciutat que hi ha abans d'iniciar les planures de Colòmbia. Històricament és un lloc poc segur, ja que s'hi amagava la guerrilla, però actualment hi ha certs punts que es poden començar a visitar. 

[apunt: Colòmbia es troba en ple procés de pau. És bastant difícil d'explicar, ja que molt sovint ni els mateixos Colombians et saben dir què està passant realment. No s'acaben de posar d'acord i és que no és fàcil... Hi ha els grups guerrillers, els paramilitars i el govern i a partir d'aquest triangle es gesta tot plegat. Si hi ha algú molt interessat el convido a que llegeixi una mica sobre el tema, ja que considero que és bastant complicat però alhora molt interessant.]

Vaig arribar a Villavo i vaig anar a parar a un hostel de motxileros mot acollidor. No hi havia ningú però la noia que portava l'hostal era de la meva edat i el dia que vaig arribar ja em va convidar a anar amb ella i els seus amics a unes piscines naturals. Els amics eren super divers, vam riure un piló i vam acabar la tarda jugant al TEJO, que és un joc típic Colombià que va resultar que se'm donava genial!!!!! Consisteix a tirar un pes de ferro sobre un taulell de fang en el qual s'hi claven tres metxes de pòlvora. Si toques les metxes amb el pes de ferro exploten, llavors guanyes. Doncs bé jo en vaig explotar 6!!! jaajajaj una mica més i em fitxa la selecció!!! 

Així que el meu primer dia a villavo va ser ben productiu, però el que jo volia era natura així que me'n vaig anar cap a la muntanya, el riu i tot plegat. Ben entretingut i bonic, ara amb una calor tropical espectacular. 

[Apunt: Colombia està configurada per una geografia particular, amb uns canvis de paissatge i temperatura bastant acusats, malgrat la distància no sigui molt grossa. Tenen tots els climes de manera permanent, això fa que tinguin una gran varietat d'aliments durant tot l'any].

Caminata per la Vereda del Carmen: 

Puentes Colgantes. Els ponts no estan en molt bon estat... estan apadassats i alguns ni tans sols els hi podriem dir ponts, però en fin aquí una s'adapta a tot i inclús és ben diver.

 Frases poètiques que t'acompanyen durant el camí.

Aquesta frase és boníssima, em pixava de riure! crec que l'hi podriem dir a la RENFE que l'utilitzés així no tindira tants problemes amb els robatoris de coure. Us escric el que diu perquè no sé si es veu gaire bé: 
OJO NO ES COBRE. ES FIBRA OPTICA. NO TOCAR jajajajajajajaj brutal

Caminata per el Sagú: 

Això que menjo és el fruit del cacau. D'aquí se'n extreu la xocolata, encara que no en té ni el gust ni la textura, està ben bó. 

Aquest home que veieu aquí és un reclús d'una presó que hi ha en aquesta zona. És una presó de baixa seguretat, els presos surten pel poble i s'encarreguen del manteniment del paissatge local. Aquest senyor estava cuinant pels seus companys que es trovaben treballant pel bosc. Crec que els tipus de presó de baixa seguretat són la millor manera de rehabilitar persones que han comés un error a la seva vida. No podem rehabilitar les persones perquè tornin a la societat aïllant-les d'ella. És la meva opinió. 

Mami no pateixis que estic bé!! jajajajaja vaig tenir un petit entrebanc durant la caminata, però res que una Terapeuta Ocupacional no pugui solucionar jajaj!!! Gent, veig que em faig gran per fer segons quines coses, la cuchibarbi és més cuchi que barbi!!! que hi farem!!

Aquí una breu demostració com aquesta gent porten el ritme a la sang. Jo asseguda flipant... jajajajaaj a mi el reggeton no em va gens, ara us asseguro que m'ho vaig passar pipaaaaaa!!!!

Apa genteta bonica, us deixo!! pròxim post ben aviat!!! 

PETONSSS!!