lunes, 21 de marzo de 2016

Villa de Leyva

 La mítica Plaça d'estil Colonial de Villa de Leyva. Bonica oi?




Villa de Leyva és un petit poblet que es troba a unes tres hores al nord de Bogotà.  És un poble que es caracteritza sobretot per conservar la seva arquitectura d'estil colonial, i pels seus paissatges rurals. Realment és un poble preciós, amb una gran plaça principal envoltada de carrerons tots empedrats. Cal dir que és tot molt bonic però que costa la tira caminar per aquests pedruscos. 

[apunt]: Com a Terapeuta Ocupacional, cal dir que en general les ciutats i pobles Colombians estan molt poc adaptats per les persones amb diversitat funcional. És gairebé impossible que una persona amb cadira de rodes es pugui moure amb autonomia per aquests carrers, ja que hi ha algunes voreres que fan gairebé un metre, forats inesperats i infinitat d'entrebancs difícils de salvar per persones grans o amb problemes de mobilitat. 

D'altra banda, Leyva es considera que és un dels pobles més bonics de Colombia, essent un dels destins més turístics pels propis colombians, sobretot de la gent de Bogotá ja que els queda relativament aprop.



Raconets bonics del poble. 

Cartells entranyables dels quals no pots evitar endur-te'n un record. 

A part del poble en sí, Villa de Leyva està envoltada de paratges naturals impressionants. Jo únicament hi vaig estar dos dies, així que no vaig tenir temps de veure massa res. Vaig estar amb la Sheyla, l'amiga de Canadà, vam llogar unes bicicletes i ens en vam anar a fer l'aventurer... les bicis no tenien frens i eren noves!!! però el noi que ens les va llogar ni tan sols les havia provat!!!!! Sort que li vam demanar ajuda a un home, que realment ens va salvar la vida, perquè hi havia unes baixades impossibles, i haviem de baixar de la bici perquè sinó no podiem frenar jajajaj en fin coses que passen aquí per aquestes  meves terres llunyanes i a les quals t'acabes adaptant amb una bona rialla. 


Aquest Cartell em va fer molta gràcia. Hi ha alguns llocs amb noms o cognoms Catalans. Crec que pertànyen a famílies que van venir a fer les amèriques i a les quals no els va anar del tot malament. Una de les cadenes de supermercats més grans i més cares de tot colombia es diu Carulla. 


Posse: Jo i la Sheyla tope xules amb un intent de Fòssil de cartó pluma. No vam entrar perquè s'havia de pagar, però aquí a villa de Leyva és la regió amb una de les àrees geogràfiques de major interés nacional per la seva història geològica, paleontològica i cultural.  El museu en sí, té una gran exhibició de fòssils, trobats en la seva majoria aquí a Villa de Leyva fa aproximadament més de 130 milions d'anys, quan encara no havia sorgit la cordillera dels Andes i el territori es trobava sota el mar. 
En fin que si algú molt interessat en la geologia passa per Colombia seria aconssellable que es deixés caure per Villa de Leyva. 




Aquí jo i la Sheyla celebrant que haviem renascut. Un senyor ens acabava d'arreglar els frens... quin subidón jajjajajajajaja 



Finalment vam acabar en aquest bassal net i solitari. Una bona recompensa després d'un dia de bicicleta. 

Bé família, aquí va un nou post, mica en mica anem avançant, me'n queden uns 3 o 4 per arribar on sóc ara jajaja però va que cada vegada escriuré menys i ensenyaré més fotos!!!!! 

Vinga companys Salut i fins ben aviat!!!

2 comentarios:

  1. Clar que si. No cal escriure tant que amb les fotos ja fem. Quina enveja la piscinota aquesta del final. Es ben be que tenim climes ven diferents ara mateix. Aqui fot uns dies de mal temps que ja era hora. Porta un fossil de record i un besito de miel.
    😘

    ResponderEliminar
  2. Com esta la nostre intrepida reportera?
    Quan tornis no tindras competencia per fer treking
    Les fotos son molt macas molta natura sensa contamina
    Francesc esta de acampada, ara entec parque no vol que quan aneu a camina es quedi enrera
    La neu esta fen setmana santa a Taravaus entre les nenas i el Francesc pero el dimars ja la anirem a buscar.
    Vem veura els teus pares dissabta.estan be pero una mica anyorats com tots contan els dias com la mili.
    Com et va la feina? Les monjes una mica rana ......domes rezar....
    Quan poguis ves possan fotos axis tambe nosaltres fem el viatge
    MOlts petons i cuidat molt peto Anna Ramon

    ResponderEliminar